Rubaiat

Rubaiat



comillas obre

Del fons de la taverna un cant joiós sortí
que deia: "No deixem en el got ni una glànima”.
Bevem de pressa, amics, abans que el fer Destí
es xarrupi d'un glop el vi de nostra ànima. (XXIX)

Gaudir és ma vida, tranquil buido el meu got.
Tan lluny de l'heretgia com de la religió
En casar-me amb la vida vaig dir: "Què em dus per dot",
i ella digué: "Mon dot és la teva alegria". (XXXVI)

El jorn que hauré deixat ma vestidura externa;
el jorn que es parlarà de mi com una faula,
feu del meu fang un got, doneu-me a la taverna,
i veureu com reneixo quan l'empleneu a taula. (XLIV)

I ben tranquils a l'ombra dels arbres, mon aimia,
amb una àmfora plena, un llibre de poesia,
un pa i una cançó que em cantis, ten per cert
que serà Paradís el que era abans desert. (LIII)



Omar Khayyam
. Rubaiat.

omar khayyam

Música: Tomàs de los Santos

Veu: Tomàs de los Santos
Guitarres, bouzouki: Pau Romero
Percussions: Pau Romero i Antonio Torres
Violí: Maria Sanchis i Asier Suberbiola
Bodhrán: Sergi Pitarch
Moxeño: Toni Fort

Arranjaments: Pau Romero
Enregistrada en octubre de 2016

Fotografia: Desconeguda

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)