Manel Alonso i Català és escriptor i periodista i es nota, perquè té una mirada curiosa i un llenguatge ric i quotidià.
Seria la Fira del Llibre de València del 2014 quan es va acostar després de veure un concert meu i em va regalar el seu poemari Quadern de Torsimanys. Com ja tinc una edat, no me'n recorde si li vaig correspondre amb el Dones i dons. Espere que sí.
Quan vaig obrir el seu poemari, vaig identificar-me molt amb la seua forma d'escriure i amb les temàtiques de primera persona d'un home que viu als mateixos mons que jo.
Vaig trobar-me amb un poema que em va agradar molt: Caminem. Al preguntar-li sobre la dedicatòria, va explicar que era part del Quadern per a Joan, una obra inèdita dedicada al seu amic i poeta Joan-Baptista Campos Cruañes, malauradament desaparegut per un maleït càncer als 51 anys. En aquest moment em vaig convèncer que l'anava a musicar (amb el permís de l'autor) qualsevol dia.
El dia va arribar quan Manel va parir el CD Després vingué la música i em va convidar a musicar un dels seus poemes. Així va nàixer aquest poema-cançó.



Caminem i al mateix temps anem madurant,
pensant, d’una manera equivocada,
que avancem en línia recta
per una via sinuosa,
poques vegades amable,
però estem equivocats.
el nostre camí està marcat
pel cercle diari, pel cercle anual.
Som immersos en un món
que pega voltes sobre ell mateix,
que fa voltes sobre un punt de llum,
i cada dia és un tornar a començar,
i cada any és un tornar a començar,
del trenc de l’alba al capvespre
de l’equinocci d’estiu al d’hivern,
de la realitat al somni.

Manel Alonso i Català. Quadern per a Joan.