Homenatge Anònim XV
Cançó guardonada amb el Premi Miquel Martí i Pol del IV Certamen Terra i Cultura organitzat pel Celler Vall Llach al millor poema musicat en llengua catalana en 2011.
Aquest poema de l'Estellés m'ha canviat la vida. Estava amagat en un llibre. Parla de l'exili, de la memòria, del compromís, de l'absència. El faig meu i m'omple un buit que tenia al cor: construir una cançó que faça memòria del compromís i de l'absència d'un estimat amic, exiliat d'aquesta vida amb una mort prematura i injusta. Mai no t'oblidaré, Quique.
El teu nom florirà al centre de l'ara.
El teu nom serà pols i remei, flama encesa.
El teu nom convoca i agrupa el jovent.
El teu nom és el nom més sofert i cruel.
Et recordem.
Encenem les minetes de banda de nit.
S'omplen els murs de dibuixos i crits.
Calla tothom perquè passa el teu nom.
Hem celebrat reunions, assemblees del poble.
Et recordem.
Hem d'escriure el teu nom reiterat en els murs
perquè Roma no oblide el qui més ha patit.
Entre tants com patiren l'absurd del poder,
i creixerà com les parres diürnes el sol.
Et recordem.
Posarem el teu nom a la taula, entre els noms
dels afusellats, dels assassinats, i el teu nom
s'encendrà i pujarà molt més alt que la vida
i serà com el rent de la força segura del poble.
Et recordem.
No t'hem aixecat un sarcòfag florit a la via.
Però guardem i vetlem el teu nom irreducte,
el que has patit i el que hauràs esperat,
impacient d'aquest jorn de banderes diverses.
Et recordem.
Vicent Andrés Estellés. Exili d'Ovidi, poema XV de la part dels Homenatges Anònims
Aquest poema de l'Estellés m'ha canviat la vida. Estava amagat en un llibre. Parla de l'exili, de la memòria, del compromís, de l'absència. El faig meu i m'omple un buit que tenia al cor: construir una cançó que faça memòria del compromís i de l'absència d'un estimat amic, exiliat d'aquesta vida amb una mort prematura i injusta. Mai no t'oblidaré, Quique.
El teu nom florirà al centre de l'ara.El teu nom serà pols i remei, flama encesa.
El teu nom convoca i agrupa el jovent.
El teu nom és el nom més sofert i cruel.
Et recordem.
Encenem les minetes de banda de nit.
S'omplen els murs de dibuixos i crits.
Calla tothom perquè passa el teu nom.
Hem celebrat reunions, assemblees del poble.
Et recordem.
Hem d'escriure el teu nom reiterat en els murs
perquè Roma no oblide el qui més ha patit.
Entre tants com patiren l'absurd del poder,
i creixerà com les parres diürnes el sol.
Et recordem.
Posarem el teu nom a la taula, entre els noms
dels afusellats, dels assassinats, i el teu nom
s'encendrà i pujarà molt més alt que la vida
i serà com el rent de la força segura del poble.
Et recordem.
No t'hem aixecat un sarcòfag florit a la via.
Però guardem i vetlem el teu nom irreducte,
el que has patit i el que hauràs esperat,
impacient d'aquest jorn de banderes diverses.
Et recordem.
Vicent Andrés Estellés. Exili d'Ovidi, poema XV de la part dels Homenatges Anònims
Veu: Tomàs de los Santos.
Guitarra, acordió, percussió, programacions i veu: Borja Penalba.
Música: Tomàs de los Santos
Arranjaments: Borja Penalba
Enregistrat en agost de 2011