Tomàs de los Santos

Pepa Ten és una dura i tendra amant del nostre País. Amb un grapat de gent, ens regala un llibre recordant el pas de Vicent Andrés Estellés per Benicarló. El llibre cau a les meues mans i hi ha un poema que m'ennuega: La casa de la música vora el mar. M'explica que és el seu favorit. Ho entenc i compartisc l'opinió. És un poema de l'amor total, humil, arriscat, apassionat. Només una persona enamorada i gegant pot escriure una cosa així. 




Som molt humils els dos però tenim la música
Però et puc fer uns versos i lligar-los després
Amor meu jo t'estime per a tota la vida
Per a besar-te i fer-te com d'amagat un fill
Per a veure't el ventre completament rodó
Per a veure't parir agafant-me una ma
Per a veure el poal ple de sang i excrements
Per a besar-te el front suorós i de grenyes
Amor meu jo t'estime Sense tu em moriré
Ploraré pels carrers i hauran tancat les portes
I no sabré on anar ni donar cap indici
Amor meu si tu em deixes jo em perdré pels carrers
Jo em perdré per la vida si no em deixes mirar-te
Si no puc estimar-te de la nit al matí

Vicent Andrés Estellés. Odes temporals