Balconades
Balconades (Premi Ovidi Montllor Millor Cançó 2017)
Dels carrers es pengen les parpelles de l’amor
i també les de la solitud,
de les vides i les morts,
del teu nom.
De dilluns, dimecres i dijous.
L’estudiant del quart fa poc que viu a la ciutat
estrenant el seu anonimat.
La barana del balcó
mostra el món,
el vertigen de la llibertat, la nova llibertat.
La veïna dolça de la porta vint-i-cinc
ha deixat plantat el seu marit.
Ja no compra amor etern
com si res.
Ell no apaga mai el llum de nit, mai el llum de nit.
Rostres i edificis esgarrats,
portes tancades bategant,
malsons i somnis barrejats.
Aroma de sopar, soroll de març
i les persianes massa baixes per poder endevinar
els colors de tantes veritats,
el joc i el riure dels infants,
la roba estesa dels amants
abocades a les balconades
aguaitant les vides pròpies que han passat.
I Miquel que viu a l’altra banda del replà
dissimula bé que està aturat.
Quatre anys sense treball, expulsat
de les vides que havia somiat, li sobra dignitat.
Tots sabem què passa a la porta vint-i-dos
hi viuen tants que no caben ni els déus
tant d'exili, tant d'oblit, tanta por
que han portat creuant terres i ports... podries ésser tu.
Música i lletra: Tomàs de los Santos
Veu: Tomàs de los Santos
Cors: Pau Romero i Tomàs de los Santos
Guitarres: Pau Romero
Baix: Climent Lanaspa
Bateria i percussió: Antonio Torres
Arranjaments: Pau Romero
Enregistrada en octubre de 2016
Fotografia: Alfredo Miguel Romero
Cors: Pau Romero i Tomàs de los Santos
Guitarres: Pau Romero
Baix: Climent Lanaspa
Bateria i percussió: Antonio Torres
Arranjaments: Pau Romero
Enregistrada en octubre de 2016
Fotografia: Alfredo Miguel Romero