Eduard i Saladina perquè van junts de la mà.
A Sergi, Guillem i Marina, i a Aitana, Claudi, Guillem, Lucía i Marc.
A les persones perseguides per defensar els drets col·lectius dels pobles.
Al company Joan Salvat Papasseit.
El Tomàs de Benimaclet i l’Elsa de Picassent canten, reciten i revifen Joan Salvat – Papasseit, el malaguanyat poeta jove de la Barceloneta. Com fa una generació, quan l’Ovidi d’Alcoi ens l’acostava també amb calidesa i enyor. Quina fortuna compartir una cultura que fa memòria, que alimenta els seus clàssics per fer la vida més suportable i desitjable!
Salvat és un dels nostres, la internacional que somniava i somnia la fraternitat universal i l’alegria sense fronteres ni passis premium. Enamorat de la poesia, Papasseit, el fill de mare gitana i catalana, orgullosa formiga de classe obrera anarquista, vessava música en els seus versos. El comencem on el comencem, totes les puntes del seu art parlen de la seva immarcescible vitalitat i llevat d’amor. “Mai no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé mentir, professió de Poeta que sóc. Segons la predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum. Em planyo —que la glòria no sigui una donzella que hom pugui estrènyer als braços”, escrivia al final dels seus dies. Des de l’admiració, l’Elsa i el Tomàs han sabut captar-les i recrear-les per fer-ne una nova festa.
Jove promesa avantguardista, mort de tuberculosi amb només 30 anys arran de la feblesa amb què el va neulir la terrible grip espanyola, Papasseit és encara i sobretot el del zenital “Poema de la rosa als llavis”, que passa per ser el gran poemari eròtic a casa nostra. Ens equivocaríem, emperò, si el despulléssim dels potentíssims principis que proclamava a “Un enemic del poble”. Com ara aquest:
“Jo us invito, poetes, a què sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers”.
Sortosament, aquesta és la cordada que segueix el Tomàs per fer camí. La seva música i la seva veu amanyaguen versos que parlen d’amor rebel i del foc dels cossos que es troben i juguen fent botifarra a l’hora esquiva i plena de neguit com mai abans. “Sigueu, almenys cada u de vosaltres, una cuca de llum”. Amb vosaltres, Joan Salvat – Papasseit en la veu de Elsa Tronchoni i Tomàs de los Santos.
Joan Buades i Beltran
Crèdits
La idea va nàixer a prop de l’Ermita de Picassent una vesprada de juny de 2018.
Totes les lletres són del Poema de La Rosa als Llavis de Joan Salvat Papasseit.
Totes les músiques són de Tomàs de los Santos.
Tots els arranjaments, la producció i les mescles són de Pau Romero.
La veu que canta és de Tomàs de los Santos.
La veu que recita és d’Elsa Tronchoni.
Pau Romero ha tocat la guitarra elèctrica, la guitarra acústica, la guitarra de 12 cordes, la weissenborn, el baix, l’ukebass, la bateria, les percussions, els panderos, el piano, el Fender Rhodes, el Moog Minitaur, el Roland Juno 106, el Prophet 6, el Mellotron, el Hammond i el Korg Minilogue XD.
Franck Garcia i Jordi Solans han tirat una mà imprescindible en tasques d’enregistrament i producció.
El disseny i la maquetació són de Patricia Bolinches.
Han col·laborat Isabella Làuzara, Mireia Soriano i Aitana de los Santos.
Pràcticament tot està fet, amb molta estima, als estudis BeatGarden de Barcelona entre juliol i novembre de 2020.
Aquest treball està masteritzat per Víctor García a Ultramarinos Mastering de Barcelona.
Produït per Pau Romero
www.pauromero.com
Un disc de Bureo Músiques
Amb la col·laboració de:
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana
Institut Valencià de Cultura
El Pa Sencer Cooperativa
