Tercera tenebra

temps de muixeranga

El meu fill Marc va nàixer un 8 de setembre. Tenia pressa per arribar i es va avançar vora quatre setmanes a la data prevista. En aquells temps no enteníem ben bé per què, però ara sí que ho entenem: És muixeranguer i va triar encetar el seu camí el dia gran de la festa d’Algemesí.

Fa uns pocs anys va començar a militar, junt amb la mare, en la Jove Muixeranga de València -la taronja- d’enxaneta. Aleshores eren poqueta gent i feien figures senzilles, però molt plàstiques. Tenien la sort de comptar amb dones (Amaya, Graciela, Roser, Maria...) elegants, elàstiques, valentes i amb un gran equilibri que suplia perfectament la manca de personal. Tot això era al principi, perquè l’estima fa la militància, i la militància muixeranguera va començar a atraure molta més gent als assajos.

Jo els visite, de vegades, a Benimaclet i és un espectacle veure’ls des de la distància curta. Tot el ritual de l’enfaixat, la camisa, els peus nus, la concentració, el silenci... El mestre Pau indica la figura a realitzar, es fa el silenci i comença la cerimònia a prendre forma de torreta desplegada (quatre pisos de companyes i companys) amb el meu fill o la meua neboda, de vegades, dalt del tot. El cor s’accelera quan comença a formar-se la figura i batega d’una manera difícil d’explicar quan sang de la teua sang arriba dalt del tot. Baix, una pinya de braços cimenta aquesta rebel·lia contra la gravetat.

Després ve el moment que –secretament- més m’agrada dels assajos i és que, desfeta la figura, tota la gent, en grups espontanis i xicotets, comenten com ha eixit la figura i es forma una alegre remor de veus amb l’alè accelerat del recent esforç. És un moment col·lectiu íntim i els visitants quedem com a espectadors d’una escena fascinant.

El mestre de la Jove, Pau, un periodista enamorat de la Muixeranga i del seu indiscutible valor com aglutinant de la societat valenciana, ha substanciat, amb més gent que col·labora, un projecte seriós i respectuós amb la festa en un lloc web anomenat Temps de Muixeranga on trobes l’actualitat, entrevistes, reportatges, informació i unes altres coses ben interessants. Us la recomane.

La joia la podeu trobar en www.tempsdemuixeranga.com

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)