Segona tenebra

El último abrazo (De sergi pitarch)

De vegades passa que no pots posar una distància prudent entre ser i no ser objectiu. En aquest cas, l'atzar es creua amb una persona que m'estime i l'ha aprofitat per construir una emoció en forma de documental: El último abrazo.

No faré spoiler a qui no l'haja vist, però l'inesperat viatge comença en una subhasta a València on Sergi compra una bossa que buida, en arribar a casa, i es troba dues cartes de suïcidi. El contingut de les cartes és de guerra, d'exili i d'un futur negre com el de la fosca Europa del principi dels anys quaranta. El protagonista no vol viure més perquè vol deixar de patir.

Sergi Pitarch i Garrido és periodista i es nota. El seu olfacte el va portar per camins imprevistos de persones i quilòmetres, i va saber fer i fer-se les preguntes que calien. Una història fantàstica.
Una mirada als crèdits és mirar persones que m'estime molt i que van fer crèixer aquest projecte.

Vos convide a aquesta tenebra que commou. www.elultimoabrazo.com

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)