Primera tenebra

ESTELLÉS DE MÀ EN MÀ (Francesc Anyó i Borja Penalba)

Vos puc assegurar que la primera vegada que vaig veure l'espectacle no podia ni imaginar com em colpejaria la veu d'En Francesc. Eixa forma de traure l'ànima dels poemes de l'Estellés, convertir en tacte les paraules, sumar dimensions als versos. Donar l'accent just, la pausa precisa, el timbre adequat. Posar la solemnitat, l'humor, el drama o el "grollerisme il·lustrat" del nostre poeta en el seu punt. Tot això ho fa el talent d'En Francesc Anyó, un dels meus, un dels nostres.

El Sr. Penalba posa el contrapunt perfecte a "tot això i allò". La guitarra de colors d'En Borja és, sempre, una atmosfera on respiren vius i còmodes els versos. Dalt de l'escenari és solvent com pocs com ningú, canta molt bé, té una personalitat particular i una capacitat d'improvisació irritant.

Però el més important, allò més important de tot aquest espectacle és la interacció, és la química entre els tres. La presència de l'Estellés, junt al Francesc i al Borja es pot tocar amb els dits. Els poemes, les cançons, han estat elegides amb molt bon criteri i molta cura. Memorables Oh, Calcuta!, el gag del Pimentó Torrat, El Vi, el rap de l'Hotel París, la xarrada a la taula on el pes recau més en Francesc; la part musical, les cançons, estan molt ben interpretades pel Borja.

Tinc el privilegi de ser un testimoni proper d'aquest espectacle. És per això que sabreu perdonar la manca d'objectivitat. Estimeu-los. Estimem-nos.

És per tot això que recomane aquesta tenebra: demaenma.cat

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)