Tomàs de los Santos

Patrícia, te'n vas

Patrícia, te'n vas

comillas obre

A Patricia Heras

Quan es van fotre els nous temps?
(Mai no han estat, sempre han sigut vells).
Quan ens van robar l’espai?
(Quan van escriure el relat
del gran dictat que no es pot canviar).

Qui ha clos el teu destí?
(la policia segueix de gris)
On anaves eixa nit?
(la veritat és mentir
i un jutge que es dóna cops de pit).

Quan es van morir els mots?
(llegiren cecs, escoltaren sords).
Quan es va aturar ton cor?
(el teu batec colpidor,
rellotge greu de la nostra por).

Qui t'ha empentat
cap aquest viatge sense retorn?
Qui t'ha dessagnat?
Com et vas enamorar de la mort?
Patrícia, te'n vas.
Patrícia, te'n vas.

Quins et varen condemnar?
(pena de no seguir el ramat)
Jutges, polis i fiscals
(jugant a déus del fracàs
de la justícia i la realitat).

I què resta de volar?
Un amor i un cos trencats
(dolç colibrí dels escacs
trobe a faltar el teu vol més ras)

Qui t'ha empentat
cap aquest viatge sense retorn?
Qui t'ha dessagnat?
Com et vas enamorar de la mort?
Patrícia, te'n vas.
Patrícia, te'n vas.



patricia heras

Música i lletra: Tomàs de los Santos

Veu: Tomàs de los Santos
Guitarres: Pau Romero
Baix: Climent Lanaspa
Bateria i percussió: Antonio Torres

Arranjaments: Pau Romero
Enregistrada en octubre de 2016

Fotografia: Patricia Heras, Poeta muerta. El libro.

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)