Tomàs de los Santos

Roselles

 
comillas obre

Flames vermelles vora el camí
que puja dalt, al tossal,
quan neixen trien el seu atzar
i m'acompanyen al llit.

La primavera ha tornat febril,
les arrels toque amb les mans,
i les roselles m'han pres la carn
com cada any abolit.

Dolça muller, jo era el teu marit,
quan véns et sent respirar
i el teu alè està banyant la sang
d'aquest cos mort i florit.

Volíem canviar aquesta llarga nit
amb colors de dignitat,
deixar d'herència la llibertat,
poder mirar-se a l'espill.

Però les pors tenen massa amics;
nostres cadenes, amants
i les roselles s'obriren pas
pel meu cos jove i antic.

Els meus anhels no acaben ací,
t'espera a terra l'amant
ja tinc roselles, no portes rams,
no m'oblideu, que no vull morir.




Tomàs de los Santos.
Dones i dons.
Roselles



Veu: Tomàs de los Santos
Guitarres: Borja Penalba
Violí: Anna Requena
Violoncel: Òscar Abad
Música: Tomàs de los Santos
Arranjaments: Borja Penalba
Enregistrada en gener de 2014

Il·lustració: Càmara Destemplada

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)