Tomàs de los Santos

Post Mortem

Una tapa blava d'un llibre, a tendra llapissera, rep la lletra d'un poema que una Eva post adolescent pensa que el Poeta de Meravelles s'ha deixat fora del llibre. Una càlida nit de vint hiverns més tard i amb dues copes de vi de testimoni, la mateixa Eva posa veu a les seues paraules manuscrites. S'esborrona la pell quan escolte "Que em note sol, que toque soledat...".

comillas obre


Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara,
estic morint-me de tristesa, plore,
pense en tu i et voldria al meu costat:
ara sí que seríem ben feliços.
Tot t'ho perdone, vida meua, tot,
t'ho perdone, ho oblide, res de res,
ara seria el teu amant sol·lícit,
tractaria d'entendre't, de comprendre't.
Que em note sol, que toque soledat,
que no puc més, recorde i et recorde,
recorde tot allò que no hem viscut.
Que estic morint-me, que vull viure, que
vull que tornes i prendre't una mà,
agafar-me a la vida, que m'acabe.

Vicent Andrés Estellés. L'Inventari Clement
post magrana



Veu: Tomàs de los Santos
Guitarra: Borja Penalba
Piano: Pau Chàfer
Bateria i percussió: Edu Olmo
Música: Tomàs de los Santos
Arranjaments: Borja Penalba
Enregistrada en desembre de 2013

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)