Tomàs de los Santos

La casa de la música vora el mar

Pepa Ten és una dura i tendra amant del nostre País. Amb un grapat de gent, ens regala un llibre recordant el pas de Vicent Andrés Estellés per Benicarló. El llibre cau a les meues mans i hi ha un poema que m'ennuega: La casa de la música vora el mar. M'explica que és el seu favorit. Ho entenc i compartisc l'opinió. És un poema de l'amor total, humil, arriscat, apassionat. Només una persona enamorada i gegant pot escriure una cosa així. 

comillas obre


Som molt humils els dos però tenim la música
Però et puc fer uns versos i lligar-los després
Amor meu jo t'estime per a tota la vida
Per a besar-te i fer-te com d'amagat un fill
Per a veure't el ventre completament rodó
Per a veure't parir agafant-me una ma
Per a veure el poal ple de sang i excrements
Per a besar-te el front suorós i de grenyes
Amor meu jo t'estime Sense tu em moriré
Ploraré pels carrers i hauran tancat les portes
I no sabré on anar ni donar cap indici
Amor meu si tu em deixes jo em perdré pels carrers
Jo em perdré per la vida si no em deixes mirar-te
Si no puc estimar-te de la nit al matí

Vicent Andrés Estellés. Odes temporals





Veu:Tomàs de los Santos
Piano: Borja Penalba
Violí: Anna Requena
Violoncel: Òscar Abad
Música: Tomàs de los Santos i Borja Penalba
Arranjaments: Borja Penalba
Enregistrada en desembre de 2013

Il·lustració: Càmara Destemplada

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)