Tomàs de los Santos

Angelita

comillas obre

Angelita va eixir al carrer i no li quedava futur
I empentada per la sang caigueren, aquell dia, molts vells murs.
I va repartir el vent, i va repartir el temps...
En paraules ajornades i tancades dins la seua ment.

Angelita va eixir a la vida cada dia com ningú
I la veritat brollava per la seua boca i pels seus ulls
fins va convocar un déu, que està quiet en una creu
Quan les solucions penjaven de les balconades d'atzucacs ben breus.

Angelita em va adreçar mirades travessant-me, veient-me nu
Esdevinguda en pirata assaltant vaixells hi porta llum
i la vida era un vitrall, i la vida era un mirall
que ens tornava el regal dels dies que restaven per un viatge llarg.

Angelita torna viatjant en somnis i guarda els nostres secrets profunds
I se'n va i arriba i s'amaga i torna quan de records ens trobem perduts
Dolça mà umbilical acarona el seu cos clar
Ara gàbia incomprensible de nostàlgies tendres i d'amors llunyans.

A Angelita Domínguez




Tomàs de los Santos. Dones i dons.
Angelita



Veu: Tomàs de los Santos
Guitarres: Borja Penalba
Música: Tomàs de los Santos
Arranjaments: Borja Penalba
Enregistrada en gener de 2014

Il·lustració: Càmara Destemplada

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)