Tomàs de los Santos

Memòria

Cançó de juny: Balconades

comillas obre

Dels carrers es pengen les parpelles de l’amor
i també les de la solitud,
de les vides i les morts,
del teu nom.
De dilluns, dimecres i dijous.

L’estudiant del quart fa poc que viu a la ciutat
estrenant el seu anonimat.
La barana del balcó
mostra el món,
el vertigen de la llibertat, la nova llibertat.

La veïna dolça de la porta vint-i-cinc
ha deixat plantat el seu marit.
Ja no compra amor etern
com si res.
Ell no apaga mai el llum de nit, mai el llum de nit.

Rostres i edificis esgarrats,
portes tancades bategant,
malsons i somnis barrejats.
Aroma de sopar, soroll de març
i les persianes massa baixes per poder endevinar
els colors de tantes veritats,
el joc i el riure dels infants,
la roba estesa dels amants
abocades a les balconades
aguaitant les vides pròpies que han passat.

I Miquel que viu a l’altra banda del replà
dissimula bé que està aturat.
Quatre anys sense treball, expulsat
de les vides que havia somiat, li sobra dignitat.

Tots sabem què passa a la porta vint-i-dos
hi viuen tants que no caben ni els déus
tant d'exili, tant d'oblit, tanta por
que han portat creuant terres i ports... podries ésser tu.




Balconades

Música i lletra: Tomàs de los Santos
Veu: Tomàs de los Santos
Cors: Pau Romero i Tomàs de los Santos
Guitarres: Pau Romero
Baix: Climent Lanaspa
Bateria i percussió: Antonio Torres

Arranjaments: Pau Romero
Enregistrada en octubre de 2016

Fotografia: Alfredo Miguel Romero

ENCARA

he assumit un paper amarg.
l'he assumit perfectament conscient
d'allò que se'm demanava que se m'exigia
procure acomplir el meu deure
escrivint per aquells que no escriuen
parlant per aquells que no parlen encara.

encara escric
encara. 

(Vicent Andrés Estellés)